Hoy me preguntaba...

   

   Muchas veces me pregunto por la capacidad individual de cada uno de aplicar en él y en su realidad lo que ha aprendido. No hablo de las experiencias, pues esto no es sinónimo de aprender, no por ello el hombre tropieza siempre dos veces con la misma piedra. Hablo de la capacidad de aplicar los valores que promulgamos, defendemos, por los que nos enfadamos con aquellos que no los tienen...a uno mismo.

   Empezé preguntándome, por ejemplo, porqué podemos llegar a insultar a alguién cuando comete una infracción de tráfico, cuando lo hacemos nosotros. Porqué pensamos que aquel es un infractor y nosotros nos justificamos alegándonos que tenemos una causa justificable.

   O porqué cuando vemos que alguien cercano despilfarrar el dinero, lo condenamos y,  nosotros nos lo gastamos en aquello que no nos es imprescindible pero justificable ante nuestra conciencia, aunque tampoco lleguemos a final de mes.

   O porqué si algún camarero, pongamos por caso,  te atiende irritadamente pensamos que es un borde, mientras que cuando tenemos un mal día lo pagamos con los compañeros de trabajo, y tienen que entender que es un tema personal o que hemos pasado un mal día en el trabajo y tus allegados también deben entenderlo.

   Porqué siempre queremos que nos entiendan cuando no somos capaces de deternenos ni un momento a pensar que el otro es otra persona, otro ser humano al igual que nosotros. ¿Porqué siempre tiene que ser el otro el que de el primer paso y le echamos la culpa de que no lo haga cuando tampoco lo hacemos nosotros?

   Y así me paso los días, viendo como todos quieren ser entendidos, pero nunca entender. Como pueden entregarse a los ejemplos concretos expuestos para negarlos y no ver más allá de ellos. Los ejemplos siempre están para clarificar algo, no para justificarse en ellos para no entender.

Xarxes socials i revoltes populars: Egipte

Internet, les eines i espais en les xarxes socials estan redefinint la manera com veiem i interactuem amb el món, canviant les maneres en què ens comuniquem i escampem les nostres idees. Mostra d'això és la revolució social que es va produir a Egipte. Aquesta és la primera revolució nascuda en mitjans digitals. I assenyalo en negreta les característiques que descriuen a aquestes noves formes de revolució social.

Egipte, un país que durant gairebé 30 anys va estar sotmès pel règim dur de Hosni Mubarak.  Les protestes davant aquest règim es van disparar de manera més o menys espontània després que un universitari convertit en venedor ambulant de fruita, incapaç de trobar feina en la seva carrera dins del seu país, es va calar foc a si mateix després de ser víctima d'abusos i pallisses per la policia del Caire.

No obstant això, l'arrel es troba en activistes com Ahmed Salah, que va començar a utilitzar Facebook per organitzar, començant pels seus familiars, amics i cercle d'influència immediat, reunions de protesta contra el règim de Mubarak després de les reunions per oració en els temples musulmans egipcis.

Tot i que molts dels organitzadors d'aquestes protestes van ser arrestats per la policia egípcia, els espais socials com van ser instruments clau per a enviar actualitzacions als protestants a tot el país, fins a arribar a convocar prop d’ una cincuantena de persones per a les protestes públiques.

Les protestes van començar a sorgir espontàniament en tot Egipte, connectats pels espais socials i sense un líder definit, el que va deixar a les fosques al règim sobre com aturar les mobilitzacions de persones.

Un cop arrencades les manifestacions, les xarxes socials van ser l'instrument pel qual la resta del món fora d'Egipte va poder assabentar-se del que estava passant, en temps semi-real i si pot tenir un sentiment verídic del que succeïa als carrers d'Egipte , més enllà del que la premsa oficial estava comunicant a les agències de notícies. Twitter i Facebook també van ser els espais per mitjà dels quals la resta del món oferia el seu suport als ciutadans egipcis.

Quan el govern de Mubarak va decidir, literalment, tallar l'accés a Internet i a xarxes mòbils a Egipte, la informació va seguir fluint al món per mitjà de les xarxes socials amb iniciatives de les companyies de tecnologia com "The Tweets Must Flow" i @ speak2tweet. No cal dir que quan el govern va deixar a la ciutadania egípcia fora del web, la frustració dels protestants va augmentar, portant als carrers i augmentant encara més les protestes. Per mitjà de les xarxes es va arribar, fins i tot, a fer una convocatòria a egipcis vivint a l'estranger perquè tornessin al seu país a donar suport a les protestes.

Finalment, després de diversos dies de protestes a tot Egipte, Mubarak va renunciar a la presidència deixant el país en mans de les forces militars per assegurar unes eleccions per a la presidència en el pròxim mes de setembre, deixant al poble egipci celebrar també per mitjà de les xarxes socials.

Alguns enllaços:

http://www.sexenio.com.mx/articulo.php?id=2487

http://www.periodistashoy.es/redes-sociales/tunez-y-egipto-las-redes-sociales-%C2%BFinstrumento-revolucionario/

http://www.dircomsocial.com/profiles/blogs/caso-egipto-las-redes-sociales

La revolució digital i l'èsser humà

Dins de la revolució que ha suposat la multimedia s'ha d'analitzar com la tecnologia modela el cervell humà. La World Wide Web, els cercadors, els dispositius multimodals, tàctils i ubicadorss, els navegadors, els sistemes operatius, les xarxes socials, el copiar i enganxar, el compartir, i totes les possibilitats que ens brinden modelen el cervell humà.

La revolució rau en les formes de distribució naturals al format digital. El llibre electrònic es beneficia de la capacitat dels mitjans de comunicació digitals en els quals els espais i els temps dels processos de distribució es redueixen a zero, és a dir, desapareix la necessitat clàssica de distribuïdors físics i, fins i tot , d'editors tal com s'han entès fins ara. És aquí d'on brollarà la revolució possible.

Els passos intermedis que l'obra de l'autor ha de superar fins arribar al lector, fins ara, han estat estructurats de tal manera que la major part del benefici econòmic generat en la venda d'un llibre va a parar a tota una sèrie de treballs i activitats mundanes que sorgeixen al voltant del llibre. Selecció, correcció, traducció, maquetat, màrqueting, impressió, distribució, emmagatzematge ... algunes d'elles no són del tot prescindibles però en eliminar les tares físiques i econòmiques de la distribució de llibres de paper s'eliminen, al seu torn, la necessitat d'intermediaris entre l'escriptor i el lector.

Encara que com diu Codina "el libro digital desplazará al libro en papel de manera significativa cuando los equipos informáticos proporcionen la misma ergonomía de visualización y comodidad de uso que dan los libros actuales, pero no antes"[1] i “la publicación de libros digitales exigirá el mismo tipo de actividad profesional que ahora, y (casi) el mismo tipo actividad industrial que ahora "[2].

"Gary Small sostiene que estos cambios mentales son consecuencia del uso de las computadoras y, más específicamente, de Internet. Los circuitos cerebrales están formados por las conexiones entre las neuronas, por las sinapsis y responden en todo momento a los cambios del contexto. El hecho de pasar horas frente a la computadora, cualquiera sea el objetivo, expone a las personas a una tormenta de estímulos digitales que alteran nuestros circuitos cerebrales.

Según investigaciones realizadas en el tema de los cambios cerebrales que se producen con el uso de las tecnologías digitales y especialmente Internet, estos cambios se observarían especialmente en los circuitos corticales y la capa externa del área gris del cerebro, incluyendo los lóbul0s frontal, parietal y temporal, responsables de las habilidades tecnológicas.

Esta revolución digital genera entre otros cambios cognitivos un cambio en la función de la atención. Se desarrolla mucho la atención parcial continua produciendo un estado de estrés, en un alerta permanente. Hay poco espacio para la reflexión, el análisis y la meditación previa a la toma de decisiones"[3].

Luis Codina explica que "desbordament cognitiu", és l'altra cara de la moneda de la navegació. Es tracta d'una sensació psicològica que afecta a l'usuari d'un document hipertextual quan se sent incapaç de processar tota la informació que posa al seu abast el sistema de navegació de l'hipertext. Aquesta sensació sorgeix de la incapacitat de l'usuari de recordar totes les bifurcacions que el sistema li ha anat proposant al llarg del seu recorregut, així com la real impossibilitat física d'explorar tots els nivells i camins que l'hipertext implica.

D'altra banda aquesta incapacitat pot ser resultat d'una defectuosa estructuració del material informatiu que constitueix l'hipertext. L'intent de lectura del document en qüestió pot, eventualment, provocar una certa sensació d'ansietat com a efecte immediat del desbordament cognitiu, derivant en el desinterès per la lectura de tal document.

---

[1] CODINA, Ll (1998): “El libro digital y el futuro de la edición”, El profesional de la Información, vol. 7, nº 1-2, p. 41

[2] CODINA, Ll (1998): “El libro digital y el futuro de la edición”, El profesional de la Información, vol. 7, nº 1-2, p. 43

[3] http://noticias.universia.edu.pe/en-portada/noticia/2010/08/31/689856/tics-generan-nuevas-funciones-cerebrales.html