Internet, les eines i espais en les xarxes socials estan redefinint la manera com veiem i interactuem amb el món, canviant les maneres en què ens comuniquem i escampem les nostres idees. Mostra d'això és la revolució social que es va produir a Egipte. Aquesta és la primera revolució nascuda en mitjans digitals. I assenyalo en negreta les característiques que descriuen a aquestes noves formes de revolució social.
Egipte, un país que durant gairebé 30 anys va estar sotmès pel règim dur de Hosni Mubarak. Les protestes davant aquest règim es van disparar de manera més o menys espontània després que un universitari convertit en venedor ambulant de fruita, incapaç de trobar feina en la seva carrera dins del seu país, es va calar foc a si mateix després de ser víctima d'abusos i pallisses per la policia del Caire.
No obstant això, l'arrel es troba en activistes com Ahmed Salah, que va començar a utilitzar Facebook per organitzar, començant pels seus familiars, amics i cercle d'influència immediat, reunions de protesta contra el règim de Mubarak després de les reunions per oració en els temples musulmans egipcis.
Tot i que molts dels organitzadors d'aquestes protestes van ser arrestats per la policia egípcia, els espais socials com van ser instruments clau per a enviar actualitzacions als protestants a tot el país, fins a arribar a convocar prop d’ una cincuantena de persones per a les protestes públiques.
Les protestes van començar a sorgir espontàniament en tot Egipte, connectats pels espais socials i sense un líder definit, el que va deixar a les fosques al règim sobre com aturar les mobilitzacions de persones.
Un cop arrencades les manifestacions, les xarxes socials van ser l'instrument pel qual la resta del món fora d'Egipte va poder assabentar-se del que estava passant, en temps semi-real i si pot tenir un sentiment verídic del que succeïa als carrers d'Egipte , més enllà del que la premsa oficial estava comunicant a les agències de notícies. Twitter i Facebook també van ser els espais per mitjà dels quals la resta del món oferia el seu suport als ciutadans egipcis.
Quan el govern de Mubarak va decidir, literalment, tallar l'accés a Internet i a xarxes mòbils a Egipte, la informació va seguir fluint al món per mitjà de les xarxes socials amb iniciatives de les companyies de tecnologia com "The Tweets Must Flow" i @ speak2tweet. No cal dir que quan el govern va deixar a la ciutadania egípcia fora del web, la frustració dels protestants va augmentar, portant als carrers i augmentant encara més les protestes. Per mitjà de les xarxes es va arribar, fins i tot, a fer una convocatòria a egipcis vivint a l'estranger perquè tornessin al seu país a donar suport a les protestes.
Finalment, després de diversos dies de protestes a tot Egipte, Mubarak va renunciar a la presidència deixant el país en mans de les forces militars per assegurar unes eleccions per a la presidència en el pròxim mes de setembre, deixant al poble egipci celebrar també per mitjà de les xarxes socials.
Alguns enllaços:
Parece claro que la red en general, y las redes sociales en particular, son una herramienta ideal para la organización de las masas alrededor de pensamientos, objetivos o sentimientos comunes.
ResponderEliminarParece también claro que somos capaces de manejar las herramientas, veámos ahora, si somos capaces de manejar las situaciones.