Wiki: Les noves formes de difusió del coneixement

Wiki és un lloc web que pot ser editat per diversos usuaris. Aquests poden crear, editar, esborrar o modificar el contingut d'una pàgina web, d'una manera interactiva convertint-lo en una eina efectiva per a l'escriptura col·laborativa.

Dins de la Wiki l'usuari pot publicar de forma immediata i pot pujar i emmagatzemar documents i tot tipus d'arxius que es poden enllaçar dins del Wiki perquè els usuaris els utilitzen (imatges, documents PDF, etc.). Aquests Enllaços també poden ser de pàgines exteriors i inserir àudios, vídeos, presentacions, etc.

Això possibilita donar abast a moltíssima gent de moltíssima informació, i no només això, sinó també li permet participar i ser part integrant d'aquest procés. Per això no entraré en una anàlisi crítica sinó que vull mostrar les possibilitats que s'ofereixen. Les crítiques es dirigeixen cap a l'ésser humà, i jo simplement vaig a descriure les eines de què disposem. Dos exemples:

WikiLeaks es defineix com una organització mediàtica internacional sense ànim de lucre que es desenvolupa per mitjà de la web basada en el motor MediaWiki per a la publicació massiva dels documents oficials que donen a conèixer a moltes més persones les col·laboracions existents entre oposicions polítiques, ètniques i religioses.

WikiLeaks és capaç de mostrar mitjançant la interfície el que el poder vol mantenir en secret. L'anàlisi de documents secrets (Leaks), mantenint els seus autors en l'anonimat, es fa públic sense comptar amb autorització o aprovació oficial, tot i els esforços per mantenir-la en secret (leaking). El seu objectiu és aconseguir la major influència política possible, la qual cosa vol dir que la seva interfície sigui equiparable amb Wikipedia, de manera que pugui ser també utilitzada per usuaris sense coneixements tècnics.

Això permet entrar en joc a l'opinió pública i desestabilitza l'equilibri de forces establert. La classe política, una de les principals filles de l'Era Gutenberg, seguia sentint-se immune al canvi paradigmàtic que s'ha produït en la civilització des de l'aparició de l'ordinador personal i Internet.

La Wikipedia és una enciclopèdia lliure i poliglota basada en la col·laboració dels seus contribuents per mitjà de la tecnologia Wiki. Gràcies a aquesta tecnologia, qualsevol persona amb accés a Internet pot modificar la gran majoria dels articles a través d'un navegador web, permetent la lliure distribució, millora constant i plurilingüisme.

La forma hipertextual mitjançant els enllaços permet a l'usuari anar a altres definicions d'altres conceptes continguts en el text primer linkat. Així pot navegar formant-se el seu propi concepte global del coneixement que vol adquirir.

L'Hipertext: Concepte i qüestions significatives

El terme hipertext va aparèixer en escena amb Ted Nelson (1987) qui va imaginar en la dècada del seixanta una biblioteca global la qual contindria tot el coneixement universal: l'Docuverso. Anys després, aquest ambiciós projecte el materialitzaria Tim Berners-Lee amb la World Wide Web que posseeix una arquitectura similar a la d'Docuverso. El seu inventor va aconseguir construir amb la www, un símil abans només possible en la imaginació de Nelson i en un prototip que data de 1965 amb conceptes molt similars als de la web.

Aquest projecte original de Nelson, anomenat Xanadú, s'assembla molt a l'actual web amb els seus milions de pàgines que testimonien el possible d'una connexió mundial. Edita tota la literatura humana en format hipermèdia porta conseqüències diverses, de manera que no es tracta simplement d'un canvi de suport de la informació. A la www hi ha biblioteques diferents de les que s'estava acostumat a veure i amb formes d'accés als materials també diferents, més subtils i cada vegada més complexes i sofisticades.

No és només un canvi del paper al bit sinó moltíssim més. L'hipertext té qualitats singulars que el diferencien del text sobre paper. El paper ha deixat pas a la informació electrònica en bits ia una multimedialitat que porta aparellats importants canvis a l'hora de considerar-la. Landow ha definit l'hipertext de la següent manera: " El hipertexto consiste en un texto compuesto de bloques de palabras o de imágenes electrónicamente unidas en múltiples trayectos, cadenas o recorridos en una textualidad abierta " (Landow: 1995: 14).

En els múltiples trajectes, en les noves cadenes o recorreguts possibles, es pot trobar un altre aspecte nou d'aquest nou context tecnològic. Aquesta textualitat oberta és una de les diferències amb un dels seus antecessors: el llibre. Malgrat els vaticinis fatalistes de Birkerts (Joan Campas: 54) qui ha vist l'hipertext com a productor tant d'analfabetisme com d'un sentit de realitat poc consistent, l'hipertext proveeix de noves maneres d'aprehensió de les dades. S'introdueixen noves formes d'accés, obtenció, recorregut i absorció de la informació i el coneixement.

La informació comença a aparèixer en xarxa, entreteixida, disponible o absent. En els sistemes d'escriptura electrònica, les forces lusives i líptiques inherents a la prosa ja no estaven limitades per la paginació i l'enquadernació. Desenvolupant les especulacions de Vannevar Bush, Douglas Engelbart i altres, Theodor H. Nelson va proposar un sistema de "escriptura no-seqüencial" per al que va inventar el nom d'hipertext. Un hipertext és d'alguna manera com una enciclopèdia, un recull d'escrits a través dels quals el lector pot moure's en gairebé qualsevol seqüència. Però a diferència de l'enciclopèdia, l'hipertext no té una estructura predefinida. Els "articles" en un hipertext no estan agrupats per títol o matèria, en comptes d'això cada passatge conté nexes o referències que apunten a altres passatges. Aquests nexes poden ser paraules en el text, paraules clau que el text implica, o símbols especials. Activar el nexe, escrivint alguna paraula en el teclat o enviant una indicació amb el ratolí, porta el passatge connectat a la pantalla.

Hipertext i navegació van de la mà, permetent a través dels salts pels vincles un acostament diferent als textos i una manera de visualitzar la informació diferent de la del llibre. La manera de llegir també canvia. Tot això porta aparellat per als defensors del llibre una crítica implícita: la poca profunditat del maneig del coneixement en el hipertextual. Per tant, una de les qüestions que s'han assenyalat en relació amb el hipertext és quin és el grau de deteniment reflexiu que permet l'hipertext en comparació al format llibre, quina capacitat crítica es manté, què canvia en relació a la lectura en suport material.

Six Sex Scenes. El moment de la creació i Hipertext

“El tret principal de l'hipertext és la discontinuïtat, el salt o desplaçament sobtat de la Posició de l'interactor al text.” (Bootz: La literatura digital: 5)

Quan Adrienne Eisen va començar a escriure hipertext va utilitzar el codi html pel fet que no hi havia programes específics per a la creació d'aquests hipertextos com Storyspace. La seva manera de fer és molt diferent: escriu unes quantes històries, estria entre les que considera de millor qualitat i pitjor i finalment les estén totes al terra de la seva habitació i els dóna un sentit que seran els enllaços entre elles. Més tard és quan passa el text a format html.

Això és degut a que Eisen concep la seva obra com el seu pensament, el qual és no lineal. La metàfora del cervell i la connexió d'idees és la seva manera de justificar el perquè utilitza la literatura digital i l'hipertext. Com apunta Bootz “la ruptura de la linealitat, és ... Important ... per a la recepció dels textos, i per ... la seva producció i per a la consideració del propi concepte de text.” (Bootz: La literatura digital: 1)

I és que l'hipertext és “una escritura no secuencial a un texto que bifurca, que permite que el lector elija y que lea mejor en una pantalla interactiva " (Nelson: 1981). Dit d’altra manera,  es tracta d'un conjunt de blocs de text (lèxies o nodes) connectats entre si per nexes (links) que donen opcions de diferents camins a l'usuari.

L’hipertext és un model dissenyat per imitar l'estructura associativa, no lineal, a través d'enllaços electrònics. En seleccionar aquests enllaços dirigeixen l'usuari a recuperar informació d'acord a les seves preferències.

Al no tractar-se d'un esquema lineal, és a dir que no es llegeix un document a continuació d'un altre linealment, sinó que a través d'aquests nexes es pot accedir a diferents seccions segons els criteris de l'usuari, faciliten l'estructuració de tota la informació.

TICs: ¿El soporte que arrancará al ser humano de su alienación?

El motivo de estudiar humanidades fue como dice Punset, responderme que es el ser humano. Las respuestas que he obtenido me desgarran y me llevan a dos direcciones muy opuestas. Por una parte he visto todo lo maravilloso que somos y es la vida, el funcionamiento de nuestras mentes, nuestros sentidos, las leyes de la naturaleza…ese todo que compone la Vida.

Sin embargo, una vez obtenida esa respuesta miras a tu alrededor y ves que nada de esa hermosura tiene lugar en el mundo en el que vives. No existe más ética que la que dicta el dinero, que llena los sacos de la avaricia de los seres a los que nos autollamamos racionales. Nada es lo que tiene que ser, pues lo que tiene que ser es tan básico como saber lo que somos y donde estamos. Matamos a dios para alzarnos como los amos y señores de todo, de tierras, de animales, de plantas y de personas. Y dentro de estos grupos existen quienes ostentan el poder de dirigirlos. Poder autolegitimado por el miedo emitido a su rebaño al que se lo ha grabado bajo fuego. Miedo de cambiar, porque cambiar no se puede. Y porque cambiar no se ha cambiado: los que han detentado el poder se han llamado de diferentes formas según el momento histórico, pero las manos siempre han sido las mismas.

Pero lo más indignante de todo es que lo aceptemos con total naturalidad y creamos que esa es la única forma, pues entonces no aprendemos, memorizamos para sacarnos una carrera.

Y dentro de toda esta desesperanza el 15 de Mayo se abrió una brecha dentro de esa negra cueva. Cuestionar las cosas es lo único que nos hace libres, saber después de haber reflexionado que no estás manipulado, y que la respuesta obtenida humildemente puede no ser la buena y se debe ir recuestionando, las  normas epistemológicas que conducen nuestra sociedad deben ser revisadas.

Y puede ser Internet y las Nuevas Tecnologías las que nos lleven a conectar a todas aquellas personas que como yo estamos cansados e indignados? Un objetivo común que nos lleve a hablar, discurrir, proponer, reflexionar, participar en lo que debe ser el mundo en el que vivimos. El acceso a Internet ofrece a los ciudadanos la posibilidad de compartir con el mundo sus historias en primera persona y sin necesidad de intermediarios. Está claro que aquí Twiter ha tenido mucho que ver.

Abre la posibilidad de algo tan ridículamente negado para las asambleas como el espacio y el tiempo. Nuevas formas de organización y de discusión se pueden formar. Puede que como algunos anuncian, esto acabará en nada, pero quien no quiera ver no verá la posibilidad existente hacia una democracia, pues con el poder no hay democracia, hay tiranía, aunque sea disfrazada mediante leyes impuestas.

El mundo ha sido testigo de las posibilidades que esto supone durante las movilizaciones del mundo islámico.

 

Lo que sé es que el sábado 21 voté en asamblea constitutiva democrática, voté por primera vez en mi vida, porque creí en ello y sentí representados mis derechos y vi mis deberes y obligaciones como parte participante de este nuestro mundo, el mundo en el que vivimos.

Indigna't: Jornada 21/05/11 Terrassa

El passat 15 de maig va passar el que al principi d'aquest curs parlàvem, la possibilitat d'una revolució social a partir de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies.

Aquest dissabte 21/05 vaig assistir a l'assemblea convocada pels indignats de Terrassa. Els manifestants es van convocar a través de Twitter. A les 20.00 de la tarda es va votar de manera democràtica els següents articles:

1. Eliminació dels privilegis de la classe política:
1. Control estricte de l’absentisme dels càrrecs electes en els seus respectius llocs. Sancions específiques per deixadesa en les funcions.
2. Supressió dels privilegis en el pagament d’impostos, els anys de cotització i la quantia de les pensions. Equiparació del salari dels representants electes al salari mitjà espanyol més les dietes necessàries indispensables per a l’exercici de les seves funcions.
3. Eliminació de la immunitat associada al càrrec. Imprescriptibilitat dels delictes de corrupció.
4. Publicació obligatòria del patrimoni de tots els càrrecs públics.
5. Reducció dels càrrecs de lliure designació.
2. Contra l’atur:
1. Repartiment de la feina fomentant les reduccions de jornada i la conciliació laboral fins acabar amb l’atur estructural (és a dir, fins que l’atur descendeixi per sota del 5%).
2. Jubilació als 65 i cap augment de l’edat de jubilació fins acabar amb l’atur juvenil.
3. Bonificacions per aquelles empreses amb menys d’un 10% de contractació temporal.
4. Seguretat en la feina: impossibilitat d’acomiadaments col·lectius o per causes objectives en les grans empreses mentre hi hagi beneficis, fiscalització a les grans empreses per assegurar que no substitueixin amb treballadors temporals llocs que podrien ser fixes.
5. Restabliment del subsidi de 426€ per a tots els aturats de llarga durada.
3. Dret a l’habitatge:
1. Expropiació per l’Estat dels habitatges construïts en estoc que no s’han venut per col·locar-les al mercat en règim de lloguer protegit.
2. Ajudes al lloguer per a joves i totes aquelles persones de baixos recursos.
3. Que es permeti la dació  en pagament dels habitatges per saldar les hipoteques (entregar les claus de l’habitatge i que s’anul·li la hipoteca).
4. Serveis públics de qualitat
1. Supressió de les despeses inútils en les Administracions Públiques i establiment d’un control independent de pressupostos i despeses.
2. Contractació de personal sanitari fins acabar amb les llistes d’espera.
3. Contractació de professorat per garantir la ràtio d’alumnes per aula, els grups de desdoblament i els grups de recolzament.
4. Reducció del cost de la matrícula en tota l’educació universitària, equiparació del preu dels postgraus al dels graus.
5. Finançament públic de la investigació per garantir la seva independència.
6. Transport públic barat, de qualitat i ecològicament sostenible: restabliment dels trens que s’estan substituint per l’AVE amb els preus originaris, abaratiment dels abonaments de transport, restricció del trànsit rodat privat al centre de les ciutats i construcció de carrils bici.
7. Recursos socials locals: aplicació de la Llei de Dependència, xarxes de vetlladors locals municipals, serveis locals de mediació i tutela.
5. Control de les entitats bancàries:
1. Prohibició de qualsevol tipus de rescat o injecció de capital a entitats bancàries: aquelles entitats en dificultats han d’anar a fallida o ser nacionalitzades per constituir una banca pública sobre control social.
2. Elevació dels impostos a la banca de manera directament proporcional a la despesa social ocasionada per la crisis generada per la seva mala gestió.
3. Devolució a les arques públiques per part dels bancs de tot el capital públic aportat.
4. Prohibició d’inversió de bans espanyols a paradisos fiscals.
5. Regulació de sancions als moviment especulatius i a la mala praxis bancària.
6. Fiscalitat:
1. Augment del tipus impositiu a les grans fortunes i entitats bancàries.
2. Eliminació de les SICAV.
3. Recuperació de l’Impost sobre el Patrimoni.
4. Control real i efectiu del frau fiscal i de la fuga de capitals a paradisos fiscals.
5. Promoció a nivell internacional de l’adopció d’una taxa a les transaccions internacionals (taxa Tobin).
7. Llibertats ciutadanes i democràcia participativa:
1. No al control d’Internet. Abolició de la Llei Sinde (antidescàrregues).
2. Protecció de la llibertat d’informació i del periodisme d’investigació.
3. Referèndums obligatoris i vinculants per les qüestions de gran impacte que modifiquen les condicions de vida dels ciutadans.
4. Referèndums obligatoris per tota introducció de mesures dictades des de la Unió Europea.
5. Modificació de la Llei Electoral per garantir un sistema autènticament representatiu i proporcional que no discrimini a cap força política ni voluntat social, on el vot en blanc i el vot nul també tingui una representació al legislatiu.
6. Independència del Poder Judicial: reforma de la figura del Ministeri Fiscal per garantir la seva independència, no al nomenament de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial per part del Poder Executiu.
7. Establiment de mecanismes efectius que garanteixin la democràcia interna a tots els partits polítics.
8. Reducció de la despesa militar.

La informació digital: El llibre digital

 http://www.bloglibros.com/files/uploads/libro-digital-1.jpg

Estem en un nou món, emergent de les noves tecnologies que canvien dia a dia les formes de viure i comunicar-se. L'escenari d'aquest nou món mostra la particularitat de la connexió permanent com així també tenen un paper important els missatges de text, els jocs en xarxa i els videojocs amb connexió a Internet.

Dins d’aquesta revolució està la que hi ha en el suport sobre el qual la literatura arriba als nostres ulls: el llibre digital. La literatura, fins ara, s'havia mantingut- en general- al marge de la revolució que ha suposat la web 2.0 i de les sorprenents capacitats de la xarxa per reduir l'espai i el temps dels processos de distribució- fins al punt de ser propers a zero-. Potser s’hagi de buscar la causa en què qualsevol amant de la lectura que hagi passat cert temps llegint en un monitor sap que l'ordinador no és un suport manejable.

Llegir consisteix a traslladar-se a mons, o conceptes, imaginats, o pensats, per l'autor sense més vehicle que les paraules escrites. En essència llegir en paper o en un llibre electrònic és el mateix amb els avantatges addicionals de disposar de diccionari, poder poder variar la mida de la lletra o que els subratllats i les notes s'emmagatzemen d'una manera més organitzat que a les llibretes. El pes i l'espai estalviat també és un avantatge evident. 

Un nou lector salta d'un text a un altre vinculant les lectures. Per això desenvolupa noves competències d'identificació de grafemes, de paraules i d'oracions,com així també poder llegir les paraules claus. Tot això ho ha de realitzar no en un sol text sinó en diversos textos i vincles. Desenvolupa un tipus de lectura anomenada "vinculant" justament per la lectura de les paraules claus. La lectura a la xarxa comprèn els textos escrits, les imatges, hipertextos (els que tenen vincles amb altres), multimèdia, diversos mitjans gràfics per a llegir, com ideogrames i pictogrames. Tot això implica nous processaments cognitius.