Estem en un nou món, emergent de les noves tecnologies que canvien dia a dia les formes de viure i comunicar-se. L'escenari d'aquest nou món mostra la particularitat de la connexió permanent com així també tenen un paper important els missatges de text, els jocs en xarxa i els videojocs amb connexió a Internet.
Dins d’aquesta revolució està la que hi ha en el suport sobre el qual la literatura arriba als nostres ulls: el llibre digital. La literatura, fins ara, s'havia mantingut- en general- al marge de la revolució que ha suposat la web 2.0 i de les sorprenents capacitats de la xarxa per reduir l'espai i el temps dels processos de distribució- fins al punt de ser propers a zero-. Potser s’hagi de buscar la causa en què qualsevol amant de la lectura que hagi passat cert temps llegint en un monitor sap que l'ordinador no és un suport manejable.
Llegir consisteix a traslladar-se a mons, o conceptes, imaginats, o pensats, per l'autor sense més vehicle que les paraules escrites. En essència llegir en paper o en un llibre electrònic és el mateix amb els avantatges addicionals de disposar de diccionari, poder poder variar la mida de la lletra o que els subratllats i les notes s'emmagatzemen d'una manera més organitzat que a les llibretes. El pes i l'espai estalviat també és un avantatge evident.
Un nou lector salta d'un text a un altre vinculant les lectures. Per això desenvolupa noves competències d'identificació de grafemes, de paraules i d'oracions,com així també poder llegir les paraules claus. Tot això ho ha de realitzar no en un sol text sinó en diversos textos i vincles. Desenvolupa un tipus de lectura anomenada "vinculant" justament per la lectura de les paraules claus. La lectura a la xarxa comprèn els textos escrits, les imatges, hipertextos (els que tenen vincles amb altres), multimèdia, diversos mitjans gràfics per a llegir, com ideogrames i pictogrames. Tot això implica nous processaments cognitius.
A l'igual que tú, Ana, crec que un nou lector es forma davant aquesta lectura digital. Un lector que trenca amb la linealitat dels textos, i amb el que es fàcil connectar un fragment de discurs verbal a imatges, mapes, diagrames, etc.
ResponderEliminarEls diversos vincles que ens uneixen fan que comenci a existir un nou concepte de text com a cosa "oberta" i "mutable". Característiques que ens influeixen en els nous processos conitius com bé dius tú, noves maneres de relacionar-nos, de pensar i reflexionar...com si en el nostre cervell també existís una xarxa que a través de vincles i unions (nodes...) poguèssin interactuar, oi?
Una abraçada!
És cert que una de les principals característiques del text imprès és la seva linealitat i que l'hipertext permet un accés no lineal a través dels enllaços però, crec que més que no linealitat és més correcte parlar de multilinealitat ja que tots els fragments de text són lineals i encara que la manera d'accedir -hi sigui discontínua o bifurcada gràcies als enllaços, segueix exisitin una linealitat. És a dir, l'hipertext sí que pot respondre a una estructuració de la informació no lineal, tot i que la lectura si acabi sent, en darrer terme, lineal o multilineal.
ResponderEliminarJo sóc usuaria de llibre electrònic...i tota l'hipertextualitat que faig servir és el diccionari! ;-) Sóc un exemple clar de que el format no fa l'hipertext.
ResponderEliminar