“El tret principal de l'hipertext és la discontinuïtat, el salt o desplaçament sobtat de la Posició de l'interactor al text.” (Bootz: La literatura digital: 5)
Quan Adrienne Eisen va començar a escriure hipertext va utilitzar el codi html pel fet que no hi havia programes específics per a la creació d'aquests hipertextos com Storyspace. La seva manera de fer és molt diferent: escriu unes quantes històries, estria entre les que considera de millor qualitat i pitjor i finalment les estén totes al terra de la seva habitació i els dóna un sentit que seran els enllaços entre elles. Més tard és quan passa el text a format html.
Això és degut a que Eisen concep la seva obra com el seu pensament, el qual és no lineal. La metàfora del cervell i la connexió d'idees és la seva manera de justificar el perquè utilitza la literatura digital i l'hipertext. Com apunta Bootz “la ruptura de la linealitat, és ... Important ... per a la recepció dels textos, i per ... la seva producció i per a la consideració del propi concepte de text.” (Bootz: La literatura digital: 1)
I és que l'hipertext és “una escritura no secuencial a un texto que bifurca, que permite que el lector elija y que lea mejor en una pantalla interactiva " (Nelson: 1981). Dit d’altra manera, es tracta d'un conjunt de blocs de text (lèxies o nodes) connectats entre si per nexes (links) que donen opcions de diferents camins a l'usuari.
L’hipertext és un model dissenyat per imitar l'estructura associativa, no lineal, a través d'enllaços electrònics. En seleccionar aquests enllaços dirigeixen l'usuari a recuperar informació d'acord a les seves preferències.
Al no tractar-se d'un esquema lineal, és a dir que no es llegeix un document a continuació d'un altre linealment, sinó que a través d'aquests nexes es pot accedir a diferents seccions segons els criteris de l'usuari, faciliten l'estructuració de tota la informació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario